Més enllà del disseny gràfic
LES CONNEXIONS PLÀSTIQUES ENTRE FORNAS I PEDRAGOSA OCUPEN L’ESPAI VOLART
QuéFem / La Vanguardia
30-01-2015
Laia Antúnez
Jordi Fornas i Joan Pedragosa són considerats pioners del disseny gràfic a Catalunya. El grafisme publicitari –així es coneixia el disseny als anys 60– va representar per a ells una oportunitat de manifestar la seva creativitat. Fornas creava iconografies que reflectien les tendències artístiques internacionals, a partir de la combinació de la fotografia, el collage i la tipografia. Tot i la seva trajectòria, el barceloní sempre es va considerar, per damunt de tot, pintor. Per la seva banda, Pedragosa va ser un dels fundadors l’any 1961 de l’Associació de Grafistes del FAD i, després de dedicar-se de manera significativa al disseny gràfic, treballant un llenguatge basat en l’equilibri a partir del joc de volums i la superació de l’espai pictòric, va acabar experimentant amb la tridimensionalitat i es va convertir en un inventor d’estructures que buscaven el moviment, abraçant totalment la pràctica de l’escultura.
Ambdós dissenyadors esdevenen artistes i troben en les arts plàstiques la millor manera de desenvolupar amb més llibertat el seu pensament. Aquest és el vessant que explora l’exposició, comissariada per Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació Vila Casas, i el crític Julià Guillamon. “La idea inicial que teníem era la d’establir un diàleg i buscar la connexió entre els dos autors. Ens vam sorprendre, ja que vam trobar que, més enllà del disseny, comparteixen molts aspectes vinculats a les arts plàstiques, com l’ús del volum i del collage, la importància del moviment, de la geometria, el treball amb colors similars, etc.”, ens explica Bosch.
Tot i que a la mostra hi trobem exemples de la seva obra en l’àmbit del disseny gràfic, “únicament hem escollit peces que podien tenir significats a l’hora d’explicar la seva obra plàstica”, comenta la comissària. Per exemple, les cobertes dels llibres d’Edicions 62 que Fornas va crear als anys seixanta, peces que utilitzaven fotografies contrastades, que omplien les pàgines fins a les vores o que en sobreeixien. Una estratègia gràfica que Fornas va aplicar després a les seves composicions pictòriques, afegint-hi el volum. “Moltes de les seves obres, en lloc de teles fan servir portes i finestres. Les peces desborden el marc, la superfície plana es desdobla en capes de formes, com una mà de cartes o un joc de construccions”, exposa Guillamon al catàleg de la mostra.
Pedragosa, en canvi, segons continua Guillamon: “Busca la puresa: formes essencials, colors plans, composicions delicades, moviments mínims provocats per oscil·lacions tèrmiques. Subtilesa i equilibri”. Trets que es poden veure en els seus mòbils i les seves escultures de viatge i de sobretaula, peces que neixen de l’estudi de la geometria i de l’espai, i que tenen un paper important en aquesta mostra, “la primera que relaciona les dues facetes d’aquests artistes, la de la gràfica i la de les arts plàstiques”, conclou Bosch.