Joan Pedragosa :: Alliberament a través de la geometria

Alliberament a través de la geometria


Daniel Giralt-Miracle
Crític i historiador de l'art
Barcelona, Març de 2006


Fragment del text publicat al cataleg 'Espai sense límits' 2006 Badalona

Entre el 1947 i el 1950 a Badalona, i de la mà del tecnòleg Pere Casajoana, Joan Pedragosa es va introduir en el dibuix lineal i l'estètica industrial, en unes classes que van potenciar la seva inclinació natural per la geometria, és a dir, per la part de la matemàtica basada en la intuïció de l'espai, i van orientar definitivament la seva professió-vocació, encara que abans d'arribar a l'escultura pura va seguir un llarg procés de creació plàstica, en el rerefons del qual sempre hi havia la geometria.
A partir del 1955 col"laborà en diferents estudis gràfics de Barcelona, en els quals va fer el seu aprenentatge com a dissenyador. El 1961 contribuí a la fundació de Grafistes Agrupació FAD i el 1962 establí el seu propi estudi al carrer de Tuset, el que va concentrar més agències de publicitat i el que va provocar una renovació de la imatge gràfica de la nostra cultura.
Abans, però, havia passat per Suïssa, concretament pel Conseil de Publicité Ralph M. Chavannes de Lausana, on dirigí el departament de Creació Gràfica. I és que no va ser per atzar que Pedragosa va triar aquell país, on aleshores hi havia l'escola més radical en la utilització dels paràmetres geomètrics aplicats a la gràfica.
Les tipografies, les il"lustracions, la fotografia, les marques, els cartells... tot era sotmès a un procés de diagramació rigorós encara més estricte que el proposat per la mateixa Bauhaus. De fet, la divisa d'aquella escola -que lideraven Max Bill, Josef Müller Brockmann, Richard Paul Lohse i Emil Ruder- era la que defensava l'art concret, que segons Camille Graeser representava construir i desenvolupar ritmes sobre fonaments geomètrics i fer una creació i configuració estrictament lògica de les obres d'art, perquè per a ells concret era sinònim de puresa, norma i ordre.
És a dir, que a Suïssa Pedragosa trobà unes ànimes bessones, que tenien les seves mateixes inquietuds i que treballaven com ell. El resultat va ser que la seva predisposició innata per posar la lletra i la imatge ordenadament sobre les superfícies planes es va veure implementada fins al punt que, de retorn a Barcelona, desenvolupà el seu món gràfic a través d'aquelles pautes. I va ser precisament aquesta capacitat de geometritzar l'espai la que va fer que Joan Perucho, el 1966, el definís com un grafista rigorós i científic, probablement el que més ho va ser de la seva generació. Instal"lat, doncs, al seu estudi del carrer de Tuset, va viure uns anys de gran activitat professional i d'una enorme projecció pública: col"laborà en l'organització d'exposicions, en la creació d'anuaris, impulsà revistes, donà suport i s'implicà en l'ensenyament del disseny, potencià els contactes amb associacions internacionals i tot això sense deixar de dissenyar: marques, etiquetes, anuncis, fullets, llibres, portades de revistes, cartells, embalatges, etc., que han quedat per sempre més en el nostre subconscient i en els quals encara avui podem descobrir l'empremta suïssa.
Només hem de recordar els seus logos (els de l'insecticida Fogo o el de la Costa Brava, o el vigent de la galeria Rosa Bisbe), els seus cartells (el de la Fira de Mostres de Barcelona del 1960, el del Saló Nàutic de Barcelona del 1964, el del IV premi dibuix Joan Miró del 1965 o el contundent de Viva Agi del 1971), les seves il"lustracions (particularment les relacionades amb la sèrie Tempore fugit), els seus alfabets (el Galaxy, el més emblemàtic) o la compaginació que va fer de llibres (com la Col"lecció d'Art Hispànic de La Polígrafa).